Avui, segon dia laboral de confinament, he fet alguna cosa diferent. Ahir em van trucar del Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona. Volien que tornés a donar sang. No m’ho vaig pensar i els vaig dir que sí.

Surto de casa, tot tapat amb un tapaboques i dessuadora amb caputxa, de manera gairebé furtiva (però altruïsta). Pel carrer gairebé no trobo ningú tret de gent que passeja gossos, una mínima cua al carrer davant d’una farmàcia o algú que va a comprar alguna cosa.

Arribo al Banc de Sang i només entrar ja m’assenyalen un flascó amb gel desinfectant i m’avisen de la distància de seguretat mínima d’un metre.

Omplo el formulari i passo per la validació de la metgessa i entra a la sala d’extracció. Aquesta vegada la infermera em clava l’agulla i gairebé no noto res. No sé, tinc una sensació de pau molt gran.

8 minuts més tard, ja he omplert la bossa, descanso una mica i passo a la sala de distensió on menjo alguna cosa de bolleria industrial (excepcionalment) i bec un suc. Surto i cap a casa a continuar amb el teletreball.

Recomano a tothom que vagi a donar sang. Hi ha molts motius, de forma general, però en aquest cas actual ho trobo encara més necessari perquè les donacions estan baixant molt.

Doncs #joemquedoacasa però si em truquen de @donarsang vaig a Sant Pau a donar sang #sangfluencer pic.twitter.com/2Uas52TG7q

— ferranmoron (@ferranmoron) March 17, 2020

Ànims i cuideu-vos!