Es fa estrany escriure aquestes línies en aquests dies tan complicats. D’una banda, tenim el confinament obligat que ha ordenat el Govern Central des de Madrid per intentar aturar al màxim l’expansió del coronavirus (Covid-19); d’una altra, l’experiència de teletreball més o menys obligat per al màxim de treballadors, en el meu cas, de la CCMA.

El confinament sembla una mena de reclusió voluntària, socialment necessària que ens fa estar pendents dels mitjans de comunicació en tot moment. No podem sortir, no podem anar a córrer, no podem passejar. Només allò estrictament necessari i ineludible. Trucades de telèfon (una cosa que hem recuperat), missatges de Whatsapp, ara també Hanghouts, correu electrònic, Twitter…

El teletraball també és una novetat, sobretot si hem de treballar en equip. Noves eines, nous costums, nous hàbits i incidències tecnològiques. En fi, ens haurem d’anar acostumant, i potser de tot plegat en sortirem reforçats. Menys desplaçaments, menys consum, més conciliació familiar, però també més aïllament. Jo no sóc partidari de fer teletreball de manera habitual. Potser dos dies a la setmana ja estaria bé. El contacte humà, per molt que puguem ara fer videoconferències, no el podem perdre.

Ja anirem veient com evoluciona tot això. Des de Madrid ja diuen que això s’allargarà més enllà dels quinze dies prèviament planificats. Si el petit comerç i els autònoms no cauen pel camí, tot sigui a fi de bé. Fins ara.